Musicoterapia

 Leer en castellano      Llegir en català

El ingreso de un niño en un hospital puede ser una causa importante de estrés. Un proceso que, a menudo, conlleva tensión y miedo por el hecho de estar un espacio ajeno y que puede presentarse amenazante. La Musicoterapia es una de las terapias no farmacológicas complementarias que puede ofrecer un soporte psicológico al paciente y cubrir necesidades de tipo físico, emocional, cognitivo, social y/o espiritual en la persona (Bradt, Dileo, Grocke y Magill, 2011; en Martí, Mercadal-Brotons y Solé, 2015).

 La intervención con musicoterapia implica un proceso, en el que se evalúa al paciente y se establecen unas metas. En el colectivo de oncología pediátrica, la música ofrece una experiencia positiva y alegre que permite a los niños contactar con sus potencialidades.

 Los objetivos generales pueden ser:

 Desarrollar el contacto y el entendimiento del niño con sus emociones.

·        Mejorar la calidad de vida a través de experiencias que impliquen el compartir, dar y recibir.

·        Trabajar la toma de conciencia de situaciones, el sentimiento de la identidad propia y la habilidad para concentrarse.

·        Desarrollar habilidades sociales.

·        Promover la comunicación entre el niño y su núcleo familiar.

(Alvin 1975; Bean 1995; Bruscia 1987, 1991; Flower 1999; Grant 1995; Wigram 1999a; Wigram and De Backer; citado en Wigram, Pederson & Bonde, 2002)

Según la Federación Mundial de Musicoterapia (2011), la musicoterapia es el uso profesional de la música y sus elementos como una intervención en entornos médicos, educacionales y cotidianos con individuos, grupos, familias o comunidades que buscan optimizar su calidad de vida y mejorar su salud y bienestar físico, social, comunicativo, emocional, intelectual y espiritual. Es muy importante destacar que el terapeuta debe estar debidamente formado y acreditado en musicoterapia (en España la formación es un máster de 60 ETCS).

 REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS

·         Martí, P., Mercadal-Brotons, M. y Solé, C. (2015). La musicoterapia en Oncología. Gaceta Mexicana de Oncología, 14(6), 346-352.

·         Wigram, T., Pederson, I. N., & Bonde, L. O. (2002). Comprehensive guide to music therapy: Theory, clinical practice, research and training. London, UK: Jessica Kingsley Publishers.

L'ingrés d'un infant a un hospital pot ser causa important d'estrès. Un procès que, sovint, porta tensió i por pel fet d'estar a un espai aliè i, que pot presentar-se com amenaçant. La musicoteràpia és una de les teràpies no farmacològiques complementàries que pot oferir un suport psicològic al pacient i cobrir necessitats de tipus físic, emocional, cognitiu, social i/o espiritual a la persona (Bradt, Dileo, Grocke i Magill, 2011; en Martí, Mercadal-Brotons y Solé, 2015).

La intervenció amb musicoteràpia implica un procés, en el qual s'avalua al pacient i s'estableixen unes metes. En el col·lectiu d'oncologia pediàtrica, la música ofereix una experiència positiva i alegre que permet als nins contactar amb les seves potencialitats.

Els objectius generals poder ser:

- Desenvolupar el contacte i la interacció del nin amb les seves emocions.

- Millorar la qualitat de vida per mitjà d'experiències que impliquen compartir, donar i rebre.

- Treballar la presa de consciència de situacions, el sentiment d'identitat pròpia i l'habilitat per concentrar-se.

-Adquirir habilitats socials.

- Promoure la comunicació entre el menor i el seu nucli familiar.

(Albin 1975; Bean 1995; Bruscia 1987, 1991; Flowe 1999; Grant 1995; Wigram 1999a; Wigram and De Backer; citat en Wigram, Pedersin & Bonde, 2002).

Segons la Federeció Mundial de Musicoteràpia, 2011. La musicoteràpia és l'us professional de la música i els seus elements com una intervenció en entorns mèdics, educacionals i quotidians amb individus, grup, famílies o comunitats que cercen optimitzar la seva qualitat de vida i millorar la salut i el benester físic, social, comunicatiu, intel·lectual i espiritual. És molt important destacar que el terapeuta ha d'estar degudament format i acreditat en musicoteràpia (a Espanya, la formació és un màster de 60 ETCS).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

·         Martí, P., Mercadal-Brotons, M. y Solé, C. (2015). La musicoterapia en Oncología. Gaceta Mexicana de Oncología, 14(6), 346-352.

·         Wigram, T., Pederson, I. N., & Bonde, L. O. (2002). Comprehensive guide to music therapy: Theory, clinical practice, research and training. London, UK: Jessica Kingsley Publishers