Los efectos secundarios de la quimioterapia

 Leer en castellano      Llegir en català

En otras entradas, ya hemos mencionado lo importante que es para el menor que tenga toda la información. Para explicarle la quimioterapia podemos recurrir a ejemplos sencillos. Le podemos decir que es el medicamento que va a ayudar a pescar todas las células malas de su cuerpo, pero que por el camino, también se llevará algunas células buenas. Por este motivo, aparecerán efectos secundarios: caída del cabello, diarrea, náuseas, vómitos, mucositis...

Abajo os proponemos una serie de estrategias o consejos dirigidos a cada uno de los efectos.

Pérdida del cabello

Al escuchar la palabra quimio, una de las imágenes más frecuentes que nos viene a la cabeza es la pérdida del cabello. Esta preocupa mucho a los padres, especialmente, a aquellos que tienen hijas e hijos adolescentes. 

Preparación previa a la caída del cabello:

1. Comunicarle desde el primer momento que la medicina que tienen que ponerle hará que se le caiga el pelo. Siempre hay que destacarles el lado positivo. "Esta medicina hará que se te caiga el pelo, pero es muy importante porque es la que te va a curar".

2. Quitarle importancia. El pelo es algo secundario, luego crece más fuerte y sano, lo más importante es que te cures.

3. Enseñarles fotos de iguales o personajes fantásticos para que se sientan identificados. Recomendamos que haya una criba de imágenes para reducir el impacto emocional del niño.

Y para adolescentes...

4. Si aún así al niño le cuesta asimilarlo, podríamos presentarle a algún otro niño/a hospitalizado que esté pasando por lo mismo y que vaya más avanzado en el tratamiento.

Corte de cabello y pérdida del pelo:

A la hora de cortarles el pelo, hay madres y/o padres que deciden cortarse el pelo como muestra de apoyo hacia su hijo/a, otros que deciden hacerlo de forma gradual y otros que prefieren rapar el pelo desde el principio. Sea como sea, estas pautas se pueden generalizar a las tres situaciones.

Si decidís cortar el pelo de manera gradual, os recomendamos que tengáis en cuenta estos aspectos:

 - Enseguida notaréis la cantidad de pelo que hay en la almohada de vuestro pequeño. Retiradlo antes de que el/ella se dé cuenta.

- Recuérdale, una vez más, que no se asuste, que el pelo crece y que la medicación es importante y necesaria.

Sin embargo, llegará un día en el que la pérdida del cabello será total. Llegado este momento, transmítele seguridad a tu hijo/a: ¿te acuerdas cuando te dije que llegaría un día que se te caería todo el pelo? No te asustes, sabíamos que esto iba a pasar.

¿Cómo reacciona el niño/a al verse por primera vez sin pelo?

La reacción más común y normal, es la de llorar, se sentirá avergonzado, tendrá rabia, estará enfadado... tendrá una mezcla de emociones. Como padres, debemos dejar que se exprese abiertamente y si tiene ganas de llorar apoyadle, abrazadle y comprendedle. Recordemos el cuento de El monstruo de colores.

¿Cómo trabajamos la pérdida del cabello?

1. Realiza analogías cariñosas.  El niño se dará cuenta de que sus papás, mamás, y su familia en general, le quieren por cómo es el/ella y no por su aspecto físico. Por ejemplo: "ahora eres como un bebé y mi sitio preferido para darte un besito es la cabeza".

2. Utiliza pañuelos y/o gorras y decóralas con tu hijo. De esta forma no solo favorecerás el vínculo padre-hijo, sino que también es un forma de transmitir una actitud positiva al menor.

3. Respeta el proceso de asimilación. Hay niños que asimilan muy bien la pérdida del cabello, mientras que a otros les cuesta más. No debemos presionarles nunca. Si vuestro hijo decide que no quiere mirarse al espejo, respéta su decisión, ponle una gorra o un pañuelo en el baño para que cada vez que vaya al baño no tenga que mirarse al espejo.

¿Qué pasa si el menor no es capaz de asimilarlo por sí mismo? En este caso es posible que necesite la ayuda de un adulto. Llegará un momento en que será inevitable que se esconda de su imagen. Cuando se apague la tele, puede verse reflejado, cuando viaja en coche, su imagen queda reflejada en el cristal... Estos son situaciones cotidianas que no podemos ir evitando.

Uno de los miedos más profundos por los que pasan estos niños es la de sentirse feos, tener miedo a que sus hermanos/as no les vayan a reconocer o a no ser aceptados por sus amigos. 

En primer lugar, aconsejamos que los padres desmitifiquen esos pensamientos. Una forma sencilla de hacerla, es que estando el menor delante, le pregunte a su padre o madre: Papá, ¿quién es Juan?, luego a su hermano, a sus abuelos, etc. El niño se dará cuenta de que toda su familia le apoya independientemente de su aspecto físico.

Si tiene hermanos, es importante que favorezcáis el vínculo entre ambos, que se quite el pañuelo delante del hermano, propiciar momentos de diversión, de abrazos y besos.

4. Aceptación de su aspecto físico. Pasada la etapa anterior, poco a poco el niño se irá aceptando y conseguirá quitarse el pañuelo delante de más personas.

Otro consejo que os damos a loas papás y mamás es que si queréis que vengan amigos del cole a verle al hospital o primos, enviadle fotos de cómo van a encontrarle para que así la reacción de los niños no sea chocante y no perjudique al enfermo.

Cuentos:

La cebra Camila 

Por cuatro esquinitas de nada

DIARREA, NÁUSEAS Y VÓMITOS

Estos son otros de los efectos secundarios más comunes. Los niños pueden haber experimentado previamente diarrea, náuseas y vómitos derivados de una gastreonteritis. Su experiencia previa es de haber comido algo que les ha sentado mal, haber hecho una dieta blanda cocinada por los padres y curarse. Ahora, es conveniente explicarle que lo que le causa las náuseas, la diarrea o los vómitos es la medicación y no los alimentos, por lo que no tiene que tener miedo a comer.

Puede que a los más pequeños les cueste identificar las sensaciones de náuseas. Para gestionar este malestar podemos utilizar juegos rápidos. Por ejemplo, el juego de los contrarios (alto-bajo, blanco-negro), el veo-veo, etc.

A altres entrades, ja hem esmentat la importància que té per al menor tenir tota la informació. Per explicar-li què és la quimioteràpia podem recórrer a exemples senzills. Podem dir-li que el medicament ajuda a pescar totes les cèl·lules dolentes del cos, però que pel camí, també s'en durà algunes cèl·lules bones. Per aquest motiu, apareixeràn els efectes secundaris: caiguda del cabell, diarrea, nàusees, vòmits, mucositis...

A baix, us proposam un grapat d'estratègies dirigides a cadacun dels efectes.

Pèrdua de cabell.

Quan escoltam la paraula quimio, una de les imatges més freqüents que ens ve al cap és la pèrdua de cabells.


Preparació prèvia a la caiguda del cabell:

1. Digues-li des del primer moment que el medicament farà que se li caigui el pèl, però sempre destacant la part positiva: "Aquesta medicina farà que se te caiguin els cabells, però és molt important perquè és la medicina que te curarà".

2.  Llevau-li importància. El pèl és un element secundari i decoratiu, el més importat és la teva salut. Després creixerà més fort i sa.

3. Mostra-li fotos d'iguals o personatges fantàstics perquè se sentin identificats. Recomenam que hi hagi una selecció d'imatges al principi per tal de reduïr l'impacte emocional de l'infant.

Y pels adolescents...

4. Si encara al vostre fill/a li costa assimilar-ho, podríem presentar-li a un altre nin/a hospitalitzat que estigui en la mateixa situació i que vagi més avançat amb el tractament.

Tall i pèrdua del pèl:

A l'hora de tallar el cabell, hi ha mares i/o pares que decideixin tallar-se els cabells com a mostra de suport cap al seu fill/a, altres, que decideixen fer-ho de forma gradual i d'altres que prefereixen rapar tot el cabell des del principi. Sigui com sigui, vos donam una sèrie de pautes.

En cas que decideu tallar els cabells de manera gradual, arribat el moment...

- De seguida notareu la quantitat de cabell que cau. Retireu-lo abans que ell/a ho vegi.

- Recorda, un cop més, de tranquil·litzar-lo. Intenta que no s'espanti i torna a remarcar que la medicació és important.

Arribarà un dia en què la pèrduda de cabell serà total i, arribat aquest moment, recorda-li que això havia de passar.

Com pot reaccionar el nin/a al veure's per primer cop sense pèl?

La reacció més comú i normal, és la de plorar, sentir vergonya, amb ràbia, enfadat... un garbuix d'emocions que són totalment normals. Com a pares, hem de deixar que s'expressi obertament i si té plorera, recolzar-lo i abraçar-lo. Recordeu el conte del Monstre de colors.

Treballar la pèrdua de cabells.

1. Fes comparacions afectuoses. D'aquesta manera el nin/a és donarà compte de què els seus pares i la seva familia, en general, l'estimen per com és ell/a i no pel seu especte físic. Per exemple: "ara ets com un bebé i el meu lloc preferit per donar-te un petó és el cap".

2. Utilitza mocadors i/o gorres i aprofita el temps per decorar-les amb el el teu fill. Així doncs, no només afavoriu el vincle pare-fill, sinó que també transmeteu positivisme al vostre fill.

3. Respecta el procés d'assimilació. Hi ha nins que assimilaràn molt bé la pèrdua de cabells, mentre que a d'altres els costarà més. El que mai s'ha de fer és presionar. Si el vostre fill/a decideix que no vol mirar-se en el mirall, respecta la seva decisió, podeu posar-li una gorra o un mocador dins per a què cada cop que es vegi en un mirall no percebi el seu aspecte.

Què ocorre si no pot asimilar-lo tot sol? Davant aquesta situació, possiblement necessiti l'ajuda d'un adult. Arribarà un moment en què serà inevitable que s'amagui de la seva imatge. Quan apagam la televisió, pot veure's reflectit, quan viatjam en cotxe, ens veim reflectits en el vidre... Són moltes les situacions, en les que ens veim reflectits i no podem continuar amagant-nos de la nostra imatge.

Una de les pors més arrelades per les que passen aquests nins, és la de veure's lletjos, tenir por a què els seus germans/es no els reconeguin o no ser acceptats pels seus amics.

En primer lloc, aconsellam que els pares desmitifiquin aquests pansements. Una manera senzilla de fer-ho és posar al nin malalt davant el seu pare, després el seu germà, etc. i demanar-los qui és en Joan? qui és na Paula? amb això, el nin s'adonarà que tota la seva família li dóna suport i l'estima independentment del seu aspecte físic.

Per aquelles famílies que teniu altres fills, vos recomanam que propicieu el vincle afectiu entre ambdós germans, amb moments de diversió, d'abraços i de petons.

4. Acceptació del seu aspecte físic. Passada l'etapa anterior, a poc a poc, el nin s'anirà acceptant i aconseguirà teure's el mocador davant d'altres persones. 


Per acabar, deixeu que els amics de l'escola venguin a visitar-lo a l'hospital, però abans d'aixó, envieu fotos de com es troba el nin a la persona que hagi de venir de visita, així la seva reacció no serà tant xocant quan el vegi en persona.

Contes:

La Zebra Camil·la

Per quatre cantonades de no res

DIARREA, NÀUSEES I VÒMITS

Aquí teniu altres efectes secundaris comuns. 

Normalment, l'experiència prèvia dels nins amb la diarrea, nàusees i/o vòmits és la d'una gastreonteritis. És a dir, ells poden pensar que els pares li cuinen una dieta tova i es curarà, perquè la causa del problema era algun aliment que estava en mal estat. Per aquest motiu, és convenient explicar-li que el que li causa les nàusees, la diarrea o els vòmits és la medicació i no els aliments, per a la qual cosa, no ha de tenir por a menjar.

Finalment, pot ser que als més petits els costi identificar les sensacions de nàusees. Per gestionar aquest malestar, provau d'utilitzar jocs ràpids del tipus veo-veo o el joc dels contraris (alt-baix, blanc-negre), amb l'objectiu de canviar el focus d'atenció fins que les nàusees s'hagin passat.